Salta al contingut principal
Cerca
Cercar en aquest blog
Els pardals del meu cap
O tot allò que no sé mai a qui explicar.
dissabte, d’agost 24, 2019
Llum
Ahir, al pont, entremig de tota la gent amb presses i els ramats de turistes i la gent que es feia selfies estúpids amb pals encara més estúpids, hi havia un senyor gran, sol, saludant el tren. I li resplendia la cara.
Comentaris
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada